Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 9 de de febrer del 2010 | 16:30
Notícia · Cultura

L'ús del català: cap a on va la llengua?

Barcelona · Un 44,3% dels joves del Principat d'entre 15 i 29 anys afirma parlar habitualment en català, mentre que un 12% no el parla ni el comprèn. En el cas dels majors de 29 anys, un 52% de la població el parla de forma habitual tot i que un 30% no  l'entén. Són dades de l'informe de l'Observatori Català de Joventut impulsat pel Departament d'Acció Social, en que es pot concloure que el percentatge de persones que compren el català és major entre els joves tot i que, a la vegada, aquest és el sector que menys l'utilitza habitualment.

La primera conclusió que es desprèn de l'estudi és clara: per si n'hi havia algun dubte, la immersió lingüística és essencial, imprescindible, per a la cohesió social i la salut del català. Tenint en compte el potent augment de població immigrant - l'alumnat estranger en els últims 10 anys ha augmentat un 500%-, l'única manera d'evitar una fractura social i la no integració d'aquest sector de la població és un sistema educatiu que garanteixi el coneixement de la llengua pròpia. Els mecanismes per portar als immigrants adults a entendre i parlar el català són més complicats -d'aquí que el percentatge d'adults que el desconeixen sigui major, tot i que l'entorn social i les eines poden facilitar el pas, però els seus fills sí que ho tenen a l'abast gràcies a la immersió. A pesar d'aquesta, però, és molt significatiu que un 12% dels joves d'entre 15 i 29 anys no l'entengui.

Es dóna la paradoxa, així, que la franja d'edat que més entén el català és la que menys l'utilitza habitualment, perquè en el seu entorn social hi és menys present que en generacions anteriors. Cal destacar, doncs, que la supervivència del català va inexorablement lligada al fet que sigui una llengua útil. Si ja és difícil per molts països, en plena globalització, evitar l'embat de l'anglès; encara ho té més complicat una nació sense estat com la catalana que compta, a més, amb la presència del castellà i tota la maquinària estatal, legal i cultural d'una de les llengües més parlades del món.

En aquest sentit, evitar que el català sigui una llengua marginal implica comptar amb una indústria potent a darrera, de continguts culturals, socials, informatius i empresarials atractius i fets en català. I això, a la vegada, ens porta a mirar més enllà del Principat, a no limitar la nostra comunitat lingüística en falses fronteres, i a crear sinèrgies amb la resta dels Països Catalans. s cert que la situació del català fora del Principat no és la millor, però també ho és que des de les Illes, des del País Valencià, fins i tot des de la Catalunya Nord, arriben al Principat nombroses mostres (de músics, autors, etc.) que enriqueixen el patrimoni cultural català. Caldria que hi hagués certa reciprocitat; trossejar-nos per voluntat pròpia només serveix per ennegrir el futur de la nostra llengua.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat