Tribuna Mallorca · La bomba de Son Espases ha esclatat avui. I la seva ona expansiva amenaça d'endur-se per endavant tota la classe política mallorquina. El Tribunal Suprem ha sentenciat a favor de la denúncia interposada pels Missioners dels Sagrats Cors i l'Associació de Veïns en contra de la modificació del PGOU que va permetre la construcció de l'hospital. Les entitats ciutadanes i els partits de l'oposició es varen oposar a l'actuació del PP. Els tribunals mallorquins, fidels a la seva actitud de menyspreu envers el patrimoni cultural i mediambiental, varen desestimar la denúncia. Ara el Suprem els ha donat la raó i ha aturat les obres de Son Espases. Els arguments són clars: si bé construcció d'un hospital respon a l'interès general, fer en sòl rústic i en les proximitats d'un bé d'interès general ataca l'interès general. Per tant, la modificació de PGOU és il·legal i les obres de l'hospital, a mig construir, s'han d'aturar.

La sentència és inapel·lable, com han insistit a assegurar els advocats que han duit el cas, María José Lago, José Manuel Mereno i Pau Mir, i dóna la raó als denunciants. Lago ha remarcat un fet important, que la sentència "reconeix que els Missioners dels Sagrats Cors han defensat interessos generals, com són el patrimoni cultural i rural, i no interessos particulars com alguns mantenien", en clara referència al PP.

La sentència ha provocat perplexitat entre la classe política mallorquina, com demostra la reacció del president Antich, que ha afirmat que no aturarà les obres. Tots ells, en major o menor grau, són responsables d'aquesta situació. El PP i UM per haver aprovat durant la passada legislatura el projecte, sempre envoltat de sospites de foscos interessos urbanístics i de comissions il·legals. La decisió, presa per Matas en persona, va suposar l'aturada d'un projecte de reforma integral de l'hospital de Son Dureta que en aquests moments ja estaria acabat. Vists els casos de corrupció populars apareguts durant el darrer any i mig, les sospites estan més que justificades. El canvi de Govern va suposar esperances d'una aturada del projecte, que ja estava adjudicat i a punt per començar a construir. I en aquest moment es va produir la traïció més greu de totes: el PSOE va decidir continuar endavant amb Son Espases, segurament pressionat pels interessos del PSOE espanyol, molt sensible a les pressions del grup empresarial espanyol que havia de construir el centre. Els intents del Bloc i d'un sector del PSOE per trobar alternatives a la construcció de Son Espases i les protestes de la coalició d'esquerres i nacionalista per aturar el projecte no varen aconseguir cap resultat, un senyal de la poca capacitat de maniobra de la formació. El Bloc va haver d'acatar la decisió d'Antich per no trencar el Govern.

L'aturada de Son Espases és una bomba en la línia de flotació de la manera de fer política que ha caracteritzat els darrers anys als partits majoritaris, caracteritzada pel cinisme que mostren a l'hora d'incomplir les promeses electorals i de fer el contrari del que havien afirmat quan eren a l'oposició. Al principal culpable, Jaume Matas, que no el cerquin: viu a Estats Units envoltat del luxe acumulat al llarg de quatre anys de saqueig. Ningú al PP dimitirà per haver tudat centenars de milers d'euros en un hospital que, en el millor dels casos, queda aturat indefinidament. I Antich no veurà realitzat el seu somni de tallar la cinta de l'hospital, una de les poques obres que hagués pogut realitzar al llarg d'aquesta legislatura. I el pitjor de tot és la situació d'estafa que ha hagut de viure la ciutadania. Una obra necessària per a una ciutat mancada dels serveis públics més bàsics s'ha convertit, per obra i gràcia del PP i del PSOE, en un gran monument a la misèria moral. Son Espases pot servir d'epitafi a una època d'infàmia.